El Jurado del Concurso Rosa de Abril quiso otorgar una mención especial a la obra de la Sra Carme Curia, autora de Cartes al Vent. Benvolguda amiga: Si en algun punt de l’univers estàs, espero que rebràs aquests mots dirigits a tu. Avui he sabut que has mort. No et coneixia. Una breu descripció de la teva persona l’ha feta una companya de treball, sols arribar a la feina. Potser si que ens havíem creuat algun cop, pel carrer. Però en aquest món de presses, d’egoismes , individualitats mal enteses, passa això: Hom viu sol rodejat de gent. En aquest instant i en molts altres del dia penso en els últims moments de la teva vida, en la solitud aterradora d’una noia de divuit anys que ha perdut la fe en tot i en tots. A la meva memòria venen els meus divuit anys. Vull recordar algun moment negre d’aquells temps, capaç de fer-me perdre la fe en tot i no se si es per la llunyania o l’enyorança d’aquella època, no el trobo. I no creguis, els meus divuit anys i els de moltes altres